Molt important!

EL COMITÈ ORGANITZADOR DEL VI CONGRÉS CATALÀ/INTERNACIONAL DE SOCIOLOGIA HA DONAT PER ACABADA LA SEVA TASCA A PARTIR DEL DIA 30 DE JUNY. A PARTIR D’AQUESTA DATA, LES PERSONES INTERESSADES EN FER QUALSEVOL CONSULTA O EN LA RESOLUCIÓ D’ALGUN TEMA PENDENT RELATIU AL CONGRÉS PODEN ADREÇAR-SE A LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE SOCIOLOGIA (ACS):

Carrer del Carme, 47 08001 Barcelona TELF. 935 529 013 FAX 932 701 180 A/E acs@iec.cat

 Article del Dr. Salvador Giner sobre la Sociologia Catalana http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/sociologia-catalana-2357685

L’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, convoca el VI Congrés Català / Internacional de Sociologia, que se celebrarà a Perpinyà els dies 25, 26 i 27 d’abril de 2013.

Celebrar el Congrés Català en aquesta ciutat esdevé una nova oportunitat per a la sociologia dels Països Catalans. La celebració del VI Congrés a la Catalunya del Nord és una ocasió propícia per a tenir una mirada transfronterera dels temes que ens proposem tractar, partint de la unitat de la llengua, la societat i la cultura catalana, més enllà de les fronteres i les divisions polítiques, administratives i territorials.

Per aquest motiu tindrà el lema «Societats i cultures, més enllà de les fronteres».

Vivim immersos en una nova situació, una nova època, que exigeix una nova mirada i un pensament diferent del moment de l’anàlisi del que realment passa al nostre voltant. Necessitem nous instruments i noves idees per a conèixer una mica millor el protagonisme dels nous subjectes socials que emergeixen, per a detectar i analitzar nous projectes autònoms alternatius, compartits en xarxes socials productores de codis, basats en el coneixement i la identitat cultural, històricament construïda. Repensar la situació, les condicions i els processos específics de cada context cultural pot facilitar-nos la manera de viure. 

L’època en què vivim està marcada per una frontera tecnològica, econòmica i social que divideix la societat i estableix les condicions de noves maneres de dominació i marginalitat. A un costat i altre d’aquesta frontera hi ha, transversalment i com sempre, tota mena de desigualtats (de classe, d’ètnia, de gènere…) i de confrontacions (nord-sud, opulents-necessitats…). A un costat i altre hi ha, també, les línies divisòries del sistema i les portes de la marginalitat i la supervivència dels exclosos.

S’imposa arreu un ordre econòmic basat en el desordre i la desregulació, que exalta la primacia dels mercats i lamina els fonaments mateixos de l’economia social de mercat. Un ordre nou, asocial i amoral, sense fre ni límits coneguts per a l’especulació i el guany ràpid i a curt termini.

La frontera és, també, ideològica. Hi ha fronteres mentals: la lògica dels mercats versus la de la ciutadania; la lògica de destrucció del subjecte social versus la construcció del que és «comú». Ni més ni menys que la primacia del món del sistema o la del món de la vida.

Hi ha altres fronteres, molt més subtils, interiors i exteriors dins la societat, que delimiten territoris que cal conèixer i explorar bé. Moltes segreguen i separen uns ciutadans d’altres i dificulten la pràctica de la solidaritat i del respecte mutu. D’altres assenyalen els límits de la necessària interioritat, de l’autonomia dels subjectes.

Les fronteres són massa sovint, encara avui, espais i territoris que parlen d’exilis, de refugiats, de persones i pobles desplaçats forçadament del seus països i les seves llars.

Les fronteres, però, també poden ser llocs de pas, amb ponts que permeten travessar d’un costat a l’altre. Les societats obertes són espais de trobada, el terreny de la convivència entre persones d’orígens diferents i la complementarietat entre les cultures, de l’exercici de les llibertats i els drets, de l’afirmació de les tradicions culturals vives en les societats i els pobles amb una identitat col·lectiva, nacional, dinàmica, definida i afirmada com un bé a respectar i a promoure ara i en el futur.